10 MAIG 2017

DANIELA  QUIÑONERO

València és coneguda per la seva gastronomia, festes, platges, monuments i nombrosos edificis que fan d’aquesta ciutat mediterrània un lloc on relaxar-se i conèixer la cultura dels seus habitants. Un exemple de tot això es troba recollit a l’Estació del Nord que a 2017 compleix 100 anys. 

Va ser un 10 de maig de 1917, fa hui 100 anys, quan es va donar a conèixer al públic la que ara coneixem com Estació del Nord: lloc que abans de la seua inauguració com a estació, va acollir la seu de la 1ª Fira de Mostrari de València. Aquesta es una de las moltes anècdotes que fan de l’estació de trens una parada obligatòria per a totes aquelles persones que s’apropen a conèixer València.

L’estació està dissenyada seguint els estàndards de la “Secessió Vienesa”, una corrent del estil modernista. Dissenyada per l’arquitecte Demetrio Ribes Marco (1875-1921), va iniciar la seua construcció el 2 d’agost de 1906 per a inaugurar-se finalment 11 anys després, el 8 d’agost de 1917 baix el nom de “Estació de Ferrocarrils de la Companyia del Nord”.

Si més no, aquesta no és la primera estació de la ciutat, ja que la primera estava situada a la Plaça del Ajuntament i data del 21 de març de 1952 i va continuar activa fins 1917, any en que va ser destruïda. Durant les obres de la nova estació, cal destacar un fet anecdòtic: els trens que havien d’arribar a València creuaven la nova estació mitjançant dues portes col·locades a la seva façana per arribar així a la Plaça del Ajuntament.

De estil modernista, l’edifici té forma d’ “U” i es divideix en tres naus: una que conforma la façana y dues que es troben paral·leles a las vies. La nau en la que es troben las vies està coberta per una gran volta dissenyada per Enrique Grasset; construïda a Madrid, va ser transportada i muntada a 1916 a l’Estació del Nord.

La nau que composa la façana està decorada amb figures de ceràmica, mosaics i trencadís que es van realitzar a la fabrica “La Ceramo” de Benicalap. En aquests ornaments predominen colors blaus i taronges. El vestíbul no compta només amb mosaics, també destaca la fusta que es pot trobar tant a rellotges com a taquilles i en altres decoracions de la nau. Les sales que composen el vestíbul compten amb panells signats per Gregorio Muñoz Dueñas. Tant l’interior com l’exterior de l’estació es composa de motius que fan referència a la ciutat, hi aporten personalitat i fan homenatge a l’horta valenciana.

​

​

​

​

​

La façana llueix amb l’escut de la Comunitat Valenciana i al centre un rellotge. Dalt d’aquest es pot trobar la figura d’un àguila, simbolitzant la velocitat.  Totes aquestes decoracions van fer que el 1961 l’estació del Nord fos declarada Monument Històric Artístic.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Malgrat que el 2010 es va inaugurar l’estació Joaquin Sorolla, l’Estació del Nord, continua sent una de les artèries principals per arribar a la ciutat de València, on arriben tant trens de rodalies com mitges i llargues distàncies.

Es per això que no es estrany que cada dia milers de persones passen pel recinte, situat a ple centre de la ciutat, per treure fotografies i conèixer un poc més la cultura valenciana recollida a l’interior d’aquesta estació de trens.

​